En molts escenaris de producció industrial, els entorns d'alta temperatura són habituals però molt difícils. Tant si es tracta de les flames ardents durant la fosa d'acer, els forns d'alta temperatura en la fabricació de vidre o els reactors d'alta temperatura en la producció química, s'imposen requisits estrictes sobre la resistència a altes temperatures dels materials. Hi ha un material que juga un paper crucial en aquests camps d'alta temperatura i que no es pot ignorar, que ésBlocs resistents a la calor de carbur de silici.
El carbur de silici, des del punt de vista de la composició química, és un compost format per dos elements: silici (Si) i carboni (C). Tot i tenir la paraula "silici" al nom, el seu aspecte és molt diferent dels materials de silici que veiem a la nostra vida quotidiana. El carbur de silici sol aparèixer com a cristalls negres o verds, amb una textura dura i una alta duresa. Quan s'utilitza per ratllar vidre, deixa marques fàcilment al vidre, com si tallés la mantega amb un ganivet petit.
La raó per la qual els blocs resistents a la calor de carbur de silici poden destacar en ambients d'alta temperatura és deguda a la seva sèrie d'excel·lents propietats. En primer lloc, tenen una resistència a la temperatura ultraalta, amb un punt de fusió molt alt, la qual cosa significa que poden romandre estables en ambients industrials generals d'alta temperatura i no s'estovaran, deformaran ni es fondran fàcilment. Quan la temperatura dins del forn de fosa d'acer es dispara, és possible que altres materials ja hagin començat a "suportar la càrrega", però els blocs resistents a la calor de carbur de silici poden "quedar-se quiets" i assumir constantment la responsabilitat de protegir el cos del forn i mantenir la producció.
L'estabilitat química dels blocs resistents a la calor de carbur de silici també és excel·lent. Té una bona resistència a diversos medis químics i és difícil que els àcids corrosius forts o les substàncies alcalines el danyin. En la producció química, sovint es troben diversos productes químics corrosius. L'ús de blocs resistents a la calor de carbur de silici com a revestiment dels equips de reacció pot evitar eficaçment la corrosió dels equips, allargar la vida útil dels equips i reduir els costos de producció.
A més de les propietats esmentades, els blocs resistents a la calor de carbur de silici també tenen una bona resistència al desgast i una alta resistència. En alguns entorns d'alta temperatura amb erosió del material, com ara separadors de ciclons i forns de calcinació en plantes de ciment, els blocs resistents a la calor de carbur de silici poden reduir les pèrdues causades per la fricció del material a causa de les seves propietats resistents al desgast, garantint el funcionament normal dels equips. La seva alta resistència li permet suportar certes forces de pressió i impacte, mantenint la integritat estructural en entorns industrials complexos.
Els blocs resistents a la calor de carbur de silici s'utilitzen àmpliament en el camp industrial. En la indústria siderúrgica, s'utilitza àmpliament en equips com ara alts forns i estufes de corrent calent. Dins de l'alt forn, el ferro fos a alta temperatura i l'escòria tenen requisits extremadament alts per als materials de revestiment. Els blocs resistents a la calor de carbur de silici, amb la seva alta resistència a la temperatura i a l'erosió, s'han convertit en una opció ideal per als materials de revestiment, allargant eficaçment la vida útil de l'alt forn i millorant l'eficiència i la qualitat de la producció d'acer. En l'alt forn calent, els blocs resistents a la calor de carbur de silici serveixen com a cossos d'emmagatzematge de calor, que poden emmagatzemar i alliberar calor de manera eficient, proporcionant aire calent a alta temperatura per a l'alt forn i millorant l'eficiència de la utilització de l'energia.
En la indústria de la fosa de metalls no ferrosos, com ara el procés de fosa d'alumini, coure i altres metalls, els blocs resistents a la calor de carbur de silici també són indispensables. La temperatura de fusió d'aquests metalls és relativament alta i es generen diversos gasos corrosius i escòries durant el procés de fusió. Els blocs resistents a la calor de carbur de silici s'adapten bé a aquests entorns durs, protegeixen els equips del forn i garanteixen la fosa suau de metalls no ferrosos.
Els blocs resistents a la calor de carbur de silici també tenen aplicacions importants en les indústries de la ceràmica i el vidre. La cocció de la ceràmica s'ha de dur a terme en forns d'alta temperatura. Els forns fets de blocs de carbur de silici resistents a la calor, com ara taulers de cobert, caixes, etc., no només poden suportar altes temperatures, sinó que també garanteixen l'estabilitat i la uniformitat dels productes ceràmics durant el procés de cocció, cosa que ajuda a millorar la qualitat dels productes ceràmics. En els forns de fusió de vidre, els blocs resistents a la calor de carbur de silici s'utilitzen per al revestiment i les cambres d'emmagatzematge de calor, que poden suportar l'erosió i el desgast a altes temperatures del líquid de vidre, alhora que milloren l'eficiència tèrmica del forn i redueixen el consum d'energia.
Amb l'avanç continu de la tecnologia i el desenvolupament sostingut de la indústria, les perspectives d'aplicació dels blocs resistents a la calor de carbur de silici seran encara més àmplies. D'una banda, els investigadors exploren constantment nous processos i tecnologies de preparació per millorar encara més el rendiment dels blocs resistents a la calor de carbur de silici i reduir els costos de producció. Per exemple, mitjançant l'adopció d'un nou procés de sinterització, es pot augmentar la densitat i l'estructura dels blocs resistents a la calor de carbur de silici, millorant així el seu rendiment general. D'altra banda, amb el ràpid augment d'indústries emergents com les noves energies i l'aeroespacial, la demanda de materials resistents a altes temperatures també està augmentant, i s'espera que els blocs resistents a la calor de carbur de silici tinguin un paper més important en aquests camps.
Data de publicació: 02-09-2025